notícies mes recents

25 de juliol de 2017
25 de juliol de 2017
17 de juliol de 2017

El Carnestoltes de 1982: la recuperació de les festes tradicionals.

Al començament dels anys vuitanta, després de l'eufòria dels tres primers anys, l'espai físic de l'Ateneu estava bastant abandonat i un cert desencantament s'havia instal·lat a l'ambient. Mantenir l'activitat cultural en unes instal·lacions tan precàries complicava les coses. Les obres, demandades en les negociacions amb el nou ajuntament de Narcís Serra, s'anaven retardant indefinidament. A sobre, des del consistori es mirava amb recel la gestió directa que els veïns fèiem de l'espai i, amb el temps, tractaria d'incorporar l'ex-planta asfàltica a la nova política de centres cívics, que en aquells dies començava a prendre impuls. 

Feia mesos que, a part de un parell de tallers, l'espai tan sols era fet servir com a local d'assaig per grups que no estaven interessats a vincular-se amb la gestió i la reivindicació de l'Ateneu, com eren les bandes de tambors i cornetes i els grups de majorettes. Aquella expressió cultural havia anat guanyant presència en tot el districte, davant l'absència d'un projecte propi que aconseguís dotar d'identitat als nous barris populars del nord de la ciutat. Necessitàvem donar una resposta urgent.

Des de la Coordinadora Pro-Ateneu, que agrupava a les vocalies de cultura de les associacions de veïns de Roquetes i Prosperitat, l'associació de veïns de Trinitat Nova i gent independent, vam decidir fer un pas endavant i després de l'estiu de 1981 vam llançar la campanya “Volvemos!, Ateneo Popular de Nou Barris”. Temps desprès, armats de xanques i grallas, amb percussió i gent ballant, comencem a sortir al carrer en grups per fer animació, informant als nostres barris que el tema d'aconseguir un Ateneu seguia pendent i que teníem un projecte d'intervenció cultural per oferir al districte. Aquest projecte passava per recuperar al costat d'altres entitats, festes tradicionals com la Nit d’Animes, la Festa de la Primavera, els Solsticis d'Hivern (Nadal) i d’Estiu (Sant Joan), i, per descomptat, la reina de totes les festes: el Carnestoltes. Una festa on es ridiculitza al poder i es transforma la imatge passiva de l'espectador, impulsant el protagonisme de les persones amb les aportacions imaginatives i creatives que això suposa. L’Ateneu va ser clau en la imparable recuperació d'aquesta festa, llargament prohibida per la dictadura, prenent part activa en la celebració de 1982.

Després de l'èxit del Carnestoltes de 1982, que va incloure una rua pels carrers de Nou Barris i un ball final a l'Ateneu, es van començar a consolidar tallers vinculats al propi Carnestoltes i a l'animació de carrer. També es van començar a constituir grups d'afinitats, que en el seu conjunt van anar generant una identitat entorn del nou equipament cultural. Pocs anys més tard, quan ja havíem aconseguit consolidar la nostra proposta, fins i tot ens vam atrevir a disfressar-nos de majorettes. En aquella ocasió vam riure un munt, com seguint fent cada any quan arriba el Carnestoltes.

 

Fonts:

Dossier: 10 años de Acción, Lucha y Diversión. Ateneu Popular 9 Barris.

Una il.lusió compartida. Ateneu Popular 9 Barris. 25 Anys. Pagès editors, Lleida, 2004.

- Entrevistes personals i Tallers de Memòria Històrica.