inici » Noticies » 30 hores de festes populars: reivindiquem cultura als nostres barris

notícies mes recents

13 de desembre de 2018
26 de novembre de 2018
12 de novembre de 2018
8 de novembre de 2018

30 hores de festes populars: reivindiquem cultura als nostres barris

A finals dels anys setanta, Barcelona bullia amb un vibrant moviment contracultural. L'estiu de 1977 va ser particularment mogut a la ciutat, amb esdeveniments com les Jornades Llibertàries Internacionals, celebrades al juliol al Parc Güell, al Saló Diana i a altres espais de la ciutat. Un mes abans, al juny, Nou Barris va fer la seva contribució particular a aquesta efervescència cultural barcelonina amb una proposta molt potent. Coincidint també amb una celebració per reivindicar el Mercat de les Flors pel Poble Sec, el cap de setmana del 4 i 5 de juny de 1977 es va celebrar a l’Ateneu Popular un gran festival per donar a conèixer el seu projecte cultural i reivindicar l'espai: les 30 hores.

                                                                                                                                                                                                                                                                                     30 hores d'acció, lluita i diversió

Sis mesos després de la destrucció de la planta asfàltica per part del veïnat, es van acondicionar les instal·lacions per celebrar la primera edició d'un gran festival, tot i que l'Ajuntament encara no havia reconegut l'ús que s'estava fent de l’espai. Amb un fort esperit creatiu i molta participació d'artistes i voluntaris, les 30 hores van aconseguir demostrar les possibilitats que tenia l'Ateneu afirmant una nova cultura popular a Nou Barris. Convocada oficialment per l'Associació de Veïns Nou Barris, va ser planificada amb mesos d'antelació per nombroses persones organitzades en diverses comissions. Amb motiu d'aquesta celebració va ser quan es va decidir que el símbol del bidó de quitrà fos el de l'Ateneu i també quan es van pintar unes lletres gegants amb el nom de «Ateneu Popular 9 Barris» a la teulada de la nau. Malgrat l'escàs pressupost, les 30 hores van suposar el major esdeveniment cultural succeït fins aleshores en aquesta part de la ciutat. S'ha escrit que durant aquests dies van passar per l'Ateneu entre 30 i 50 mil persones per veure artistes i grups com Tribu, Born, La Salseta de Poble Sec, Mayte Martin, Germans Poltrona o Xesco Boix. També es van succeir actuacions de teatre, circ, poesia, espectacles infantils, debats, exposicions i presentacions de diversos moviments socials de Barcelona. En aquells moments es barrejaven les reivindicacions de l’Ateneu i d’equipaments en general amb les lluites pels espais verds i la reivindicació d'una llei d’amnistia que finalment arribaria a l'octubre d'aquell mateix 1977.

                                                                                                                                                                                                                                                                               Cartell de la segona edició de les 30 hores

El 3 i 4 de juny de 1978 es va tornar a repetir el festival, amb una mica menys d'afluència de públic, però molta energia igualment. Per aquesta edició es va presentar una maqueta elaborada per la Coordinadora pro-Ateneu amb l’aprovació veïnal i construida per un grup d’arquitectes. En el projecte representat en aquesta maqueta es mostrava una proposta per tot l’entorn de l’Ateneu, incloent la recuperació del Castell de Torre Baró. També hi figurava un parc, un amfiteatre, zona esportiva, biblioteca, piscina, berenador amb barbacoes, etc. Aquest projecte va servir després per orientar totes els reivindicacions que es van fer posteriorment davant l’Ajuntament.

Amb les dues edicions de les 30 hores es va demostrar que es podia organitzar un gran festival des de la participació ciutadana, organitzada en assemblees i comissions i també que des de l’Ateneu es podien organitzar esdeveniments amb una dimensió més gran, que atraguéssin a Nou Barris a moltes persones que mai s'hi havien acostat. El seu model va ser replicat a les primeres celebracions de les festes majors de molts barris, combinant espais lúdics amb moments reivindicatius, enfortint culturalment el dinamisme comunitari que havia sorgit dels lluites urbanes.

                                                                                                                                                                                                                                                                                Maqueta del projecte per l'entorn de l'Ateneu

Més informació al blog de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris