Xerrada: Pobresa i Sobirania alimentaria

18:30h. Presentació de l'informe a càrrec d'Ariadna Pomar i Guillem Tendero, autors de l'informe.

19:30h. Debat: com donar resposta a la pobresa alimentària de manera que es promogui l'apoderament i la Sobirania Alimentària.

Per participar a l'acte és necessari inscriure's prèviament a l'enllaç http://bit.ly/1Bsmvgr

L'informe "Ja volem el pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària" analitza què aporten en l'actual context d'emergència social les iniciatives que tracten de donar resposta a la pobresa i la pobresa alimentària promovent l'apoderament de les persones en situació de vulnerabilitat i incorporant elements del paradigma de la Sobirania Alimentària. En l'estudi es distingeixen tres tipus d'iniciatives de resposta a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària, s'analitzen les estratègies de promoció de l'apoderament i de lluita contra l'exclusió social que desenvolupen cadascuna d'elles, i es discuteix quines són les seves principals fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats. Aquest estudi és el principal resultat d'una recerca que ha realitzat l'Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya durant l'últim any, en el marc de la qual s'han estudiat vint-i-dues experiències d'Abastiment Alimentari, Agricultura Social i Dinamització Local Agroecològica les quals, en la seva major part, es desenvolupen a la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquestes iniciatives estan sent impulsades percol·lectius de base dels moviments associatiu i per la Sobirania Alimentària, entitats del Tercer Sector Social, projectes de producció agroecològica, empreses cooperatives de l'economia solidària i administracions públiques locals. En relació a les conclusions de la recerca, és pertinent apuntar que, en general, les experiències que donen resposta a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària estan contribuint de manera significativa, per una banda, a millorar la dieta i el grau d'apoderament de les persones en situació de vulnerabilitat que participen en elles; i, per altra banda, a fomentar la transformació dels sistemes alimentaris locals en base a les propostes de l'Agroecologia i la Sobirania Alimentària, i els principis de sostenibilitat, radicalitat democràtica i justícia ecosocial.

Amb la participació de Nou Barris Cabrejada diu prou!, l'Observatori DESC, Entrepobles, la Xarxa de Consum Solidari, VSF - Justícia Alimentària Global i algunes de les experiències que han estat estudiades en el marc de la recerca que ha donat lloc a l'informe.

Per què és rellevant aquest estudi

Catalunya es troba en una situació d'emergència social que no té precedents en la seva història recent. D'ençà de l'inici de la crisi, s'han generalitzat i diversificat les formes de pobresa i exclusió social, i han augmentat les desigualtats socials. La pobresa alimentària és una de les cares més dramàtiques d'una xacra que afecta la totalitat de les vides de les persones que la pateixen. Malgrat no hi ha dades que permetin determinar amb exactitud l'abast que té actualment aquest fenomen a Catalunya, tot indica que a dia d'avui una part molt significativa de la població catalana té dificultats per accedir a una alimentació suficient i adequada.

La majoria d'accions que es desenvolupen actualment a Catalunya per donar resposta a les mancances alimentàries de la població s'engloben en el que es coneix com ajuda alimentària. Aquest tipus d'ajudes són brindades principalment per les administracions públiques locals i, cada cop més, per entitats del Tercer Sector Social. Tot i que, en l'actual context d'emergència social, els serveis i prestacions d'ajuda alimentària estan jugant una funció important, els greus efectes contraproduents que comporta el model català d'ajuda alimentària, basat en el repartiment d'aliments, fa que la seva transformació sigui urgent i imprescindible. Efectivament, la majoria d'iniciatives d'ajuda alimentària estan reproduint lògiques assistencialistes que tendeixen a cronificar les situacions d'empobriment, desapoderament i exclusió social. Alhora, el model d'ajuda alimentària dominant, basat en destinar una gran quantitat de diners públics a comprar els excedents de les grans explotacions agràries i en esperonar a la ciutadania per a que compri aliments barats de més i els doni a les entitats que reparteixen aliments, fomenta la insostenibilitat i la injustícia ja que reforça la preponderància del model de producció agroindustrial i de les grans empreses que dominen la producció, la distribució i la comercialització d'aliments.

En aquest context, en els últims anys han començat a sorgir a Catalunya tot un seguit d'iniciatives que tracten de donar resposta a la pobresa i la pobresa alimentària promovent l'apoderament de les persones en situació de vulnerabilitat i incorporant elements del paradigma de la Sobirania Alimentària. L'informe "Ja volem el pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària" analitza què aporten aquestes experiències en l'actual context d'emergència social. En l'estudi es distingeixen tres tipus d'iniciatives de resposta a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària, s'analitzen les estratègies de promoció de l'apoderament i de lluita contra l'exclusió social que desenvolupen cadascuna d'elles, i es discuteix quines són les seves principals fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats. Aquest estudi és el principal resultat d'una recerca que ha realitzat l'Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya durant l'últim any, en el marc de la qual s'han estudiat vint-i-dues experiències d'Abastiment Alimentari, Agricultura Social i Dinamització Local Agroecològica les quals, en la seva major part, es desenvolupen a la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquestes iniciatives estan sent impulsades percol·lectius de base dels moviments associatiu i per la Sobirania Alimentària, entitats del Tercer Sector Social, projectes de producció agroecològica, empreses cooperatives de l'economia solidària i administracions públiques locals. En relació a les conclusions de la recerca és pertinent apuntar que, en general, les experiències que donen resposta a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària estan contribuint de manera significativa, per una banda, a millorar la dieta i el grau d'apoderament de les persones en situació de vulnerabilitat que participen en elles; i, per altra banda, a fomentar la transformació dels sistemes alimentaris locals en base a les propostes de l'Agroecologia i la Sobirania Alimentària, i els principis de sostenibilitat, radicalitat democràtica i justícia ecosocial.